SOBRE LA TOLERÀNCIA

-------

Normalment, quan parlem de «tolerància» ja ens entenem; i aquesta paraula se sol interpretar, de manera positiva, com el nom comú d’una actitud benvolent, pròpia de persones que no pretenen fer mal als altres. Cal reconèixer, però, com diu el genetista Jacquard, que és un mot molt lleig. Representa, en el fons, que els altres, tot i ser una mica (o molt) estranys, també tenen dret a l’existència: no segueixen els meus costums, però passo; mengen diferent, bon profit; la seva religió té deïtats diverses, què hi farem; parlen una altra llengua, fixa-t’hi; s’estimen tot i ser del mateix sexe, paciència; tenen la pell d’un color diferent, ves per on; són dones, fem per entendre-les. Tolerància.

La tolerància implica proximitat en l’espai. Des de les nostres posicions geogràfiques sembla difícil exercitar aquesta virtut (no catalogada) amb els yanomanos de l’Amazònia, amb els financers de Hong Kong o els lapons de Finlàndia. [...]

L’exercici d’aquesta virtut es planteja, doncs, si els altres són a la vora i això en obliga a establir-hi una relació que automàticament esdevé jeràrquica: potser no serem «els poderosos», com diu Jacquard; però sí els «normals». Els diferents són els altres, que amb prou feines saben el que fan entre nosaltres: si ho sabessin, i es veiessin, potser canviarien la seva manera de fer. Es vestirien com tothom i menjarien les coses d’aquí. Mentrestant, haurem de seguir fidelment la definició que el diccionari dóna per al verb tolerar: «suportar en els altres alguna cosa que desaprovem».

El problema, però, és que el món està molt i molt barrejat i això de la tolerància pot fer el camí d’anada i tornada. Per què hauríem de ser nosaltres els protagonistes i dispensadors de la tolerància? Tal vegada els qui no es captenen com nosaltres es consideren ells mateixos com a cànon de la normalitat i, als seus ulls, som nosaltres els excèntrics, precisament. Que potser practicaran la tolerància i ens deixaran fer al nostre aire? [...]

Potser ja és hora d’enterrar per sempre més la paraula tolerància, la «primera passa» de Jacquard, i fer «més passes en el camí de l’amor a les diferències». Amb el benentès que nosaltres també som estranys: l’elogi de la diferència, doncs, no es pot fer com si només els altres fossin gent curiosa; de diferents (per sort) ho som tots [...].

Potser ja és l’hora d’oblidar la tolerància i substituir-la per la convivència entre equidistants o, en una passa més i si és possible, per l’estimació sincera. La «normalitat» que ens porta a la maleïda tolerància és una entelèquia de la qual convé desfer-se perquè tots els patrons són relatius i canviants […]. És la gran lliçó del «relativisme cultural» que ha fet miques els dogmes tranquil•litzadors de la tribu, cohesionada de dins i excloent cap enfora; tolerant, si de cas, per sentir-se generosa i satisfeta.

JESÚS TUSON. 

HISTÒRIES NATURALS DE LA PARAULA

-------