.
La ves ahí, apoyada contra el marco de la puerta, mirándote con la boca llena de preguntas y diciéndote adiós a medias.
Tú solo te marchas, mirándola de reojo a cada escalón que bajas, sin estar seguro de si volverás a pagar el billete de tren que te lleva a ella, sin querer del todo que ponga ese interrogante en la despedida, sin confiar en tu propia fortaleza a poder empezar de nuevo.
"Qué no volverás a ser de nadie más", dijiste no hace mucho.
--
La veus recolzada contra el marc de la porta, mirant-te amb la boca plena de preguntes i dient un adéu a mitges.
Tu només et marxes, mirant-la de reüll a cada esglaó que baixes, sense estar segur si tornaràs a pagar el bitllet de tren que et porta a ella, sense voler del tot que posi aquest interrogant en el comiat, sense confiar en la teva pròpia fortalesa a poder començar de nou.
"Què no tornaràs a ser de ningú més", vas dir no fa gaire.
..